Història de l’ull

La novel·la narra la història de Georges i Simone, una jove parella fascinada pel sexe que és guiada per un llibertí noble anglès en un viatge iniciàtic per Espanya, un viatge que és un descens als inferns del sexe dur, l’escatologia i la blasfèmia. Partint d’un procés creatiu molt estimat dels surrealistes, relaciona les imatges que d’una manera inconscient i automàtica evoquen l’ull, l’ou, el sol, els genitals del toro, amb tota la seva càrrega de connotacions atàviques, i ens les «revela» en el seu contingut eròtic més revulsiu. El personatge de la jove Simone, que transgredeix en tots els seus actes qualsevol norma de comportament sexual admès, moralment i conscient, és l’encarnació, d’una banda, del Desig inconscient i, per altra, del Pecat, del Prohibit i per tant del plaer, que al seu torn, per ser fruit del mal, no és més que portador del màxim càstig: la mort. Així doncs, el gaudi en la seva plenitud sap sempre a mort.